EL DESAHUCIO( RAFAEL ALBERTI )

Ángeles malos o buenos,

que no sé,

te arrojaron en mi alma.

Sola,

sin muebles y sin alcobas,

deshabitada.

De rondón, el viento hiere

las paredes,

las másdime,

qué ángeles  finas, vítreas láminas.

Humedad. Cadenas. Gritos.

Ráfagas.

Te pregunto c:rueles, malos

quieren de nuevo alquilarla

¿cuándo abandonas la casa,?

JOAN MARAGALL

de totes les danses  LA SARDANA; [I]

La sardana és la dansa més bella

que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,

ja volta altra volta a la dreta dubtant

i se'n torna i retorna intranquil.la,

com mal orientada l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella ...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

JOAN MARAGALL

 ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana;

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.

Per quE vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plô et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

MUSEO DEL DISSENY

                                                   

TORRE AGBAR BARCELONA

MUSEO DEL DISEÑO 

MUSEO DEL DISEÑO Y TORRE AGBAR.

TUS OJOS

Tus ojos son la patria del relámpago y de la lágrima,

silencio que habla,

tempestades sin viento, mar sin olas,

pájaros presos, doradas fieras adormecidas,

topacios impíos como la verdad,

o toño en un claro del bosque en donde la luz canta en el hombro de un árbol y son pájaros todas las hojas,

playa que la mañana encuentra constelada de ojos,

cesta de frutos de fuego,

mentira que alimenta,

espejos de este mundo, puertas del más allá,

pulsación tranquila del mar a mediodía,

absoluto que parpadea,

páramo.

Octavio Paz

NAVIDAD DE LOS POBRES.

junta ala mesa sentados son
los cinco ñinos, papa y mama
en la noche van  esperar 
al niño santo que nacera

si no hay amor hay corazon
solo una canción para regalar
por que esmuy pobre

navidad de los pobres
que feliz navidad.