LA LEYENDA DEL SAUCE LLORÓN.

                                                              

Una dama oscura,
solitaria entre los mortales
siempre hablaba con un árbol,
de sus desventuras y amores,
limpio era el corazón de esta dama,
con lo que el árbol se enamoro de ella.
Todos los días se veían, fuera noche o día, el árbol siempre la escuchaba en las conversaciones, deseaba abrazarla cuando lloraba o reír junto a ella cuando se alegraba, pero solo era un maldito árbol, sin movimiento, solo tenia alma.
Pidió mil y una vez a la noche que le dejase expresar su amor para poder saber si su amada, le amaría de verdad o no.
Y con un rayo del cielo, en el árbol escribió dos nombres:
"Sauce love Enia" , rodeado de un gran corazón.
Cuando a la mañana siguiente la dama apareció y sus ojos se clavaron en la llamada de amor, corrió lejos del árbol, a quien no volvió a ver jamas.
¿Cómo un humano iba a amar un árbol, si solo es madera y savia? se dijo el árbol.
Lágrimas y más lágrimas cayeron de sus ramas formando largas y caídas redes de hojas en forma de gota, y así el gran sauce se le llamó el sauce llorón...

FONS DE LA PLAÇA CATALUNYA.

 

Són dues fonts lluminoses de tasses altes construïdes el 1959 i situades a la façana de muntanya de la plaça Catalunya. Les fonts estan separades per una terrassa on es conserven vuit estàtues ja existents en dates anteriors. Aquestes fonts ornamentals disposen d’un sistema de recirculació d’aigua.
El Servei de Jocs d’Aigua i Il·luminacions de l’Ajuntament de Barcelona va decidir embellir la part alta de la plaça Catalunya, i va suprimir així un racó de males herbes i matolls. El 1958, Espiau Seoane, que ocupava el càrrec de cap de servei, en va dissenyar el projecte.

GIRONA TEMPS DE FLORS.

                    Es plena primavera y, como cada año por estas fechas, la ciudad, y especialmente su casco antiguo, multiplica su belleza y capacidad de seducción con motivo de la muestra "Girona, Temps de Flors".
El lenguaje amable de las flores y las imaginativas instalaciones florales que llevan a cabo cientos de participantes, profesionales y aficionados sin distinción, transforman la ciudad en un sutil espectáculo de aromas, texturas y colores. Los monumentos, las casas y sus patios interiores, las calles, los jardines y los parajes naturales emergen revestidos con la elegancia de sorprendentes elementos vegetales, y todo este riquísimo conjunto patrimonial aparece como una inolvidable recreación artística. Es a la vez la ciudad entera que se abre al visitante para ofrecerle los poderosos atractivos de los que dispone. Así, junto a las flores y el patrimonio, también hay una interesante oferta cultural, turística, gastronómica y social que convierten Girona en un reclamo internacional.
                                                       

CASA BATLLÓ

La Casa Batlló es un reflejo de la plenitud artística de Gaudí: pertenece a su etapa naturalista (primera década del siglo XX), periodo en que el arquitecto perfecciona su estilo personal, inspirándose en las formas orgánicas de la naturaleza, para lo que puso en práctica toda una serie de nuevas soluciones estructurales originadas en Barcelona.

                                       
                                                     

                                                     

                                                                CASA AMATLLER

SAGRADA FAMILIA.

  El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de l'illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts d'almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Mare de Déu i Jesús). A més del temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles. El primer arquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar, el qual va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona,[9] coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de Sant Josep com a patró de l'Església Universal. Francesc de Paula del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.[10] Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte Joan Martorell i Montells, van fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres –per recomanació del mateix Martorell, amb el qual Gaudí havia col·laborat com a ajudant– amb un nou projecte molt més ambiciós.[11]

El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, tant en el vessant estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.[12]

SAN JORDI

La rosa vermella


Avui és Sant Jordi

busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.

El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.